EL PIRULÍ DE LA HAVANA

FLAUTA MEVA ESTIMADA
QUAN ME AGRADA RECORDA
LO BE QUE ET FEIA SONA
I A LA DONA FEIES BALLAR
I ARA QUE AIXÒ SE A ACABAT
FLAUTA DE UN SOL FURAT
SE NOS A NAT LA ALEGRIA
ME HAS DEIXAT DESCONSOLAT
BUFA QUE BUFA LA DONA
BUFO QUE BUFO JO TAMBÉ
PRO LA COSA NO SONA
I AIXÒ NO POT ACABA BE
ELLA ME DIU DE ANAR A LURDES
I JO LI DIC QUE RESARÉ
PUES PER DEMANAR AQUET MIRACLE
NO SE, QUINA PLEGARIA POT NA BE
ME LA REMULLA EM AIGUA BENEÏDA
ESPERANT ALGUNA REACCIÓ
PERÒ EM LA FREDOR ES QUEDA ENCONGIDA
I LA COSA VA A PIXO
ELLA EM MIRA EM CARA RESIGNADA
JA NO SONA CAP CANSO
EL PIRULÍ DE LA HAVANA
EM SEMBLA QUE SE ACABO


AUTO ARTUR ARANDA

AQUELL VELL DE ELS ENCANTS


Llamps a la mirada
Trons a dins de el cor
Foc a les paraules
quan parlava de futbol

Barcelonista des de petit
Català de naixement
Defensava el parlament
I un govern independent

Per els encants solia anar
Acompanyat de un basto
Queixant se de una cama
Que el matava de dolor

El cigarret i na estosseguen
La cendra a punt de caure
Les mans van tremolant
Les forces van fallant

Els anys no ban en va
Cada cop mes costen de suporta
Las arrugues a la pell
El sentir te que ja ets un vell

De quan en quan es va parant
Per descansa una miqueta
Per encendre un cigarret
Per solta un cago em deu o un cullons que fa fred

Personatge casi centenari
Home de honor i paraula
Castigat per el no tindre res
Sols molts anys de patiments

Defenso del qui te raó
Enfrontant se al qui no la te
Intentant sempre fer lo be
En que no sap encara per que

Se acomiada de aquesta puta vida
Donant li a la mort un peto
El que quedi que apechugui
Com i apechugat jo.

AUTO: ARTUR ARANDA


CATALUNYA




Rasa el vol del eguineu
Els cims de els avets de els Pirineus
Em el vol majestuós del rei del cel
Veu néixer rius
Que am aigües fresques rielleres i jugetones
Es precipiten pels baixans de les muntanyes
!oh¡ cims nevats dels Pirineus
Que al qui se acosta li aviseu
Que am la grandesa que us mostreu
Pel català sou i sereu
Ocells que al sortí el sol , canteu el himne dels segadors
Vent que a els arbres fas balla la estimada sardana
Matinades lluminoses que tot això mostreu a un català
Desperteu a Catalunya per que os pugi admira


AMOR A PRIMERA VISTA
La vareg conèixer de matinada
En despunta el dia y el sol a mich sortir
Em la frescor de la rosada matinera
I vaig sabé de sobte que el meu amor seria ella
Borratxa com una Cuba de la boca li penjava una anella
Em aquells bonics cabells vermells grocs verds i liles
Estarrufats per la brisa del vent mediterrani
Que li donaven aquell aire de fortalesa inexpugnable
Plena de cadenes bonzes claus i mil penjolls
Que envoltaven tot el seu cos recobert de cuir i mixes negres estripades
Em aquell perfum mescla de tabac am marihuana alcohol y drogues
En aquell moment vareg sabé que ja no podria viure sense ella
Era el meu gran amor, la meva musa de la inspiració
A pesar de que no parava de vomita, li veia a la seva mirada desencaixada
Que ella també sentia lo mateix per mi

A LA MEVA DONA



ME ESTIMAVA AQUELLA FLOR
ME AGRADAVA EL SEU OLOR
SA TENDRESA SA INNOCÈNCIA
SA BELLESA EL SEU AMOR
PRO EN FEIA PATI CADA DIA
QUAN LI VEIA PERDRE LA SEVA FRESCOR
QUAN MICA EM MICA ES PANSIA
I NO I PODIA FE RES JO
PER TORNAR LI LA ALEGRIA
I RECUPERA EL SEU CANDOR
QUAN QUE TE ESTIMO MEU AMOR
QUE PER MI, SERÀS SEMPRE LA FLOR
QUE PORTI DINTRE DEL MEU COR
EL PAS DE ELS ANYS FAN QUE TE ESTIMI MES
I EL MEU AMOR DE DIA EN DIA ES CREIX
SENTIRÉ DOLOR SI ME ARRIBA LA MORT
PER QUE EM BE A SEPARA
DE LA MEVA ESTIMADA FLOR
PRO SIGUI VIU O SIGUI MORT
SEMPRE TE ESTIMARÉ
I ESPERO QUE TU TAMBÉ


A LA TASCA

Aquet cafè no val re
Deia un païu mol gruixut
Em cara de se un barrut
Alt gros i barbut

El cambrer per educació
Li donava la raó
I pensava aquet cabró
Em dirà que me el prengui jo

Una noia mol coqueta
De la taula de el costat
Es mirava en el barbut
I pensava quin barrut
Una vella sorda i gorda
Naïve cridant !cambrer¡
I encara que li deien ja ve
Ella el seguia cridant sense antera se de re
En el fondo es sentia
!arrastro¡ !bastos¡ va be
herent els de cada dia
Que estaven fen la partida
Tot de un cop una discussió
No se sap per quina raó
Gol del barsa digué el cambrer
Ara ja sabem el escàndol per on ve
I axis la anaven petant
En aquell bar de prop de els encants


EL CONFESSIONARI

Seu el frare en el seu cau
Em el morbos propòsit
De escolta les confessions
I randera del ritual
De investir se la corbata que el fa sant
Obre la petita finestreta
I comencen el na pesant
Arriba una noia formosa
Que el explica com se u fan
Em aquell xicot mariner
Que va coneix-se per san Juan
El frare la dona un consell
La avisa de que això i allò es pecat
La endinya una penitencia
I ja esta tot arreglat

EL GANDUL
!BARRUT¡ es sent com li deien
¿BARRUT per que?
Per no fe res
Gandul fins la barretina
No se ajup ni per anar a caga
Diu que el ronyo li fa mal
Que la esquena no pot dobla
El que li pesa es el na a penca
I no sap com poder sen lliurar
Sumia em una pala
Que se li a enganxat a la ma
M’entres el encarregat el escridassa
Que encara queda mol per apila
Carai quin mal son
Que be al desperta
De aquella dormideta
Que el feia treballar


EL NA FEN
Auto Artur Aranda

CANTA LA SABATA USADA
CONTRA MES VELLA I MES GASTADA
MES CANTA LA CONDEMNADA
SIGUI LA SABATA DE UN GAI
DE UN MINISTRE O DE UN SENADOR
TOTES TENEN LA SEVA OLOR
QUE NO DEIXA DE SER PUDO
TE LES TREUS AL NA A DORMI
TE LES POSES AL DEMATÍ
PER POGUÉ AL CARRÉ SURTI
I ESCOMET-SE A PATI
ES QUE I A UN JUANETE INFERNAL
QUE NO DEIXA DE FERMA MAL
QUE EM FA VEURE LAS ESTRELLES
ASTA EM SABATES VELLES
PAS QUE DONG
FIBLADA QUE SENTO
ES UN DOLOR TAN PENETRANT
COM UN MINISTRE ESPAÑOL A LA OTAN
I AXIS TOT NA PETIN I CAMINANT
COMPRO UN DIARI, PER VEURE LES COSES COM ESTAN
PRIMERA PLANA
FELIP, AZNAR, PUJOL, TOTS DE DOL
LA CRISIS SE A MORT I NO SURT EL SOL
A GUANYAT EL BARCA AL ESPAÑOL
BAIXA LA BORSA PUJA LA INFLACIÓ
ES CREEN LLOCS DE FEINA
I NO EN TROBO CAP
QUIN MAL QUE EM FA EL JUANETE
JA NO AGUANTO EL DOLO
ANEM CAPA CASA, QUE AIXÒ NO TE SOLUCIÓ

EL SENYOR PARET PARAT


Com a càrstic la dona
Com a premi un fill
La cosa no volta rodona
I lo arregla baven vi
Mala llet al dematí
Quan la dona se aixeca de dormi
Crits i cops a cabassos
Ella li diu el nom de porc
I ell em resignació
Creu que no es mereix tot això
I així van passant els dies
De la vida de un treballador
Que se a quedat en el paro
I no sap encara la raó
Per mes que busca no troba
Una feina de debò
I no en te prou em la dona
Que la sogra me el tracta pixo que a un gos
Pensa que la cosa be et ira
Si quan arribes a casa
Els i portes cales per gasta
Paro com et quedis en paro
La cosa te canviarà
I lo que abans era un cel
De cop i volta es torna
Un purgatori de penes
Que et tocarà suporta
Sogra, dona, paro, vi,
I no se si me oblido algú
Però ja es hora de anar a dormi


ELS DINERS

Goix i alegria quan se en te
Pena i tristesa quan no i es
!ai¡ cales dines on ets
Que te amaga qui te té

O buscar-te no sabre
Que no et trobo i ja no se
Com aquet mes me o faré
Per pagar de el meu pis el lloguer

INTERNET I UN SERVIDOR
AUTO ARTUR ARANDA


JA TENIM EL INTERNET CONTRACTAT EM TELEFÒNICA
WANADOO NO SE PER QUE MEL AGAFA I MEL FA MALBÉ
YAHOO QUE NO PARA I MENTA QUE MEL REBENTA
TOTS ME DONEN LA RAÓ PARO JO SEGUEIXO SENSE CONNEXIÓ
EN LO QUE ME HA COSTAT CONFIGURAR EL ORDENADOR
ARA ME HA ENTRAT ALGUN CABRÓ I ME HA CANVIAT DE SERVIDOR
JA EM TENS TRUCANT AL 1004 I NO EM DONEN CAP SOLUCIÓ
I AM EL CUENTU DEL IMAGENIO ARA ME I QUEDAT SENSE TELEVISIÓ
JA NO SE EL QUE FE NI QUE DI PER QUE EM TORNIN LA CONNEXIÓ
EL CAS ES QUE CADA DIA EM BEIX LA COSA PIXO
I TINDREM QUE VIGILA ASTA QUAN ANEM A CAGA
QUE NO ENS FOTIN LA MERDA SENSE QUE ENS EN PUGEM ENTERRAR
ARA QUE JA SE ESTAN PENSANT COM POUAR-TE FE PAGAR ASTA PER ANAR A CAGAR


LA RAMBLA
AUTO ARTUR ARANDA




PER LA RAMBLA DE LES FLORS NI A DE PRIM I NI A DE GROS
NI A DE LLEST Y DE TALÒS PER LA RAMBLA DE LES FLORS
TO DE COP UNA SARDANA
INTERPRETADA PER UN ARTISTA QUE SEMBLA PESAR GANA
NI A DE TOT PINTORS, CANTANTS, ESTÀTUES PARLANTS
UNS QUE VENEN I UNS QUE BAN UNS DE AQUÍ I UNS DE ALLÀ
RAMBLA AMUNT I RAMBLA AVALL SE HAN QUEDAT SENSE TREBALL
NI A QUE VENEN DE TURISTA D’ALTRES PER ALEGRA LA VISTA
ALGUN QUE ALTRE CARTERISTA QUE SE LES DONA DE ARTISTA
QUIN LUXE EL DE EL LICEU QUINA AIGUA LA DE CANALETES
I ES QUE A LA RAMBLA DE LES FLORS NI A DE PRIM I NI A DE GROS
NI A DE LLEST I DE TALÒS , A LA RAMBLA DE LES FLORS .


MALA PESA EN EL TALER

AUTO ARTUR ARANDA



Ficat la barretina, català
Faixa i xancles i comensal a camina
Per aquet mont que no sap on va
Beus de tot, bo i dolen
Em la cara alta, observes la gen
Tot buscant en va un vell sentiment
El de ser com cal i anar em el front ben alt
Buscant justos entre el potentats
Buscant amor entre el enamorats
Buscant un mon que es pesat
Trobant la pena de la necessitat
Pena que ningú escolta
Quan es la de el de el costat
Que sen a fet, on se en a nat
La consciencia la humanitat
Que ens feia sentir pena
De las penes de el demes
Quin mont mes mal parit
Que prefereix gastar en guerres
En ves de dunar de menjar
A criatures indefenses, que no paren de mori
Sense gerres, sense armes
Sols cansades de pati


NAN GOVERNANT NAN NAN
AUTO ARTUR ARANDA





SEMBLA COSES DE UN GOVERN QUE HAIG SORTIT DEL INFERN
TOT LO HAN PROHIBIT ASTA EL FUMA
I LO POC QUE PERMETEN CAR ENS LO FAN PAGAR

POBRE TREBALLADOR
QUE HA DE TINDRE GOS QUE NO CAGA
COTXES DE JOGUET
PISOS IMAGINARIS I UN SOU QUE NO ARRIBA PER RES

JA COMENÇO HA TINDRE’LS PLENS
D’ATANS GOVERNS Y GOVERNS
QUE EM TOCA’N AÏLLO QUE NO SONA
I VIUEN EM ELS MEUS CALES

FOTEN EL QUE ELS I DON LA GANA
EM EL QUARTOS DE EL DEMES
I A SOBRE
PER QUE ELS VOTIS TE ENGATGEN
DIENT QUE ENCARA FARAN MES
TRADUÏT AL NOSTRE IDIOMA
VOL DIR
QUE ENS COSTARAN MES DINES
SENTIMENT DE UN POBRE

SENTO RESPIRA LA DESGRACIA
ENGANXADA EN EL MEU CLATELL
EM FA DESITJAR LA MORT
EM FA SENTIR COM UN VELL
DEMANO SABÉ EL PERQUÈ
DE AQUET MAL VIURE QUE TINC
SENTO PERDRE LA RAÓ
EM PESA MAÇA AQUET DOLOR
QUE NO ES RÀBIA NI ES RESIGNACIÓ
QUE LI PREGO A DEU NOSTRE SENYO
I NO EM DONA CONTESTACIÓ
ON VA EL MONT ON VAIG JO
I AURA UN DEU O POTSER NO
PER QUE DE SER PER QUE DE ESTA
PER QUE DE VIURE ON NO NI HA
PER QUE DE MORIR TAN LENTAMENT
PETIN EL NO TINDRE LO SUFICIENT


TAL FARÀS, TAL TINDRÀS

ON SE AMAGAT TOT AÏLLO
QUE ENS ENSENYAREN DE JOVES
I QUE ENS FEIA SER MILLOR
AJUDA A CREUA EL CARRER A UN SEGO
CEDIR EL LLOC A UNA EMBARASSADA
A UN VELL DUR LI EL CISTELL
QUE SEN HA FET DE TOT AIXÒ
QUINA CLASSE DE CIVILITZACIÓ
QUE QUI MES MANA ES EL BO
I QUI MES CORRA TE RAÓ
PASSEN PER SOBRE DE EL DEMES
QUE ENCARA QUE ES QUEIXIN TAN ES
ELS VELLS CAPA EL ASILO
ELS JOVES A DIVERTÍ SE
LAS PUTES AFE DE PUTES
I TOT DEU A MANGA
I AIXÍ FUNCIONA EL AVUI
PARO VINDRÀ EL ON DEMA
I QUAN VINGUIN LES GARROTADES
GARROTADES PER TOTS NI AURA
JOVES DE AVUI, VELLS DE DEMA
PENSEU QUE EL ASILO TAMBÉ OS ARRIBARÀ
PER SI NO OS ENVIEN A LA MERDA
QUANT NO SAPIGUEU ON ANAR.


TAN TENS TAN BALS


Prenc cada dia la llum del sol que neix
Per veure el que me agrada i trobar-me ami mateix
Però no entenc el que veig , no li trobo la raó
De que triomfi la avarícia i se imposi la ambició
Per sobre de la cordura davant de lo que es bo
Que falsa es la vida i no se on soc jo
Que lluito en ma ignorància en contra de tot això
En un clam de justícia per el pobre patidor
De la xenofòbia de la discriminació
Per que la justícia estigui a favor de la raó
I que no es m’adeixi segons el ceros de un talo
A els sorts de conveniència os boig fer-vos senti
El crit de angoixa dels que pateixen, el que os acabo de di


UN SENTIMENT DE UN POETA

Sento el cor que em diu escriu
De el amor, de el dolor, de el estiu
Sento el cor que em diu escriu

Fes de un pensament un poema
De un sentiment una esperança
De la vida una ironia
De el amor una ficció

I jo escric de tot això
De el que veig i de el que penso
De el que sento i de el que invento
Tan se val tot es un coentor

Fals amor falses promeses
Falsa vida, qui et governa es la mentida
Amaguem el patiment
No i a tems per els sentiments

Enganyem el pensament
Per justifica el que fem
I jo sento el cor que em diu
Amor, dolor, estiu, escriu.

UN TOMET PER EL PARQUET
AUTO ARTUR ARANDA





AVUI PER FI ME HE DECIDIT A PRENDREU AM TRANQUIL•LITAT
I ANAR A PASETJA UN RATO AL PARC DE AQUÍ EL COSTAT
I EN UNS BANCS TOTS PLENS DE MERDA DE CAGADES DE COLOM
UNA ESTÀTUA TRENCADA I UNA FONT QUE FA PUDO
UNA VELLA QUE PASSEJA APUJANT-SE EM UN BASTO
UNA DONA QUE REPLEGA LA CAGADA DEL SEU GOS
QUANT ME EN ADONO QUE EN AQUET PARC JAN SENYALS DE PROHIBIT TOT
PROHIBIT BEURÀ PROHIBIT JEURE PROHIBIT FUMAR PROHIBIT FE FOC
PROHIBIT GOSSOS PROHIBIT TOT
UN AUTOBÚS QUE ALLÀ PARA ME HA DEIXAT INTOXICAT
EM LA FUMERA QUE TREIA QUAN EL AUTOBÚS A ARRENCAT
TRES PAPERERES TRENCADES UNS COLUMBIS DESPENJATS
QUATRE ABRETS SENSE FULLES QUE FAN OLOR DE PIXATS
I ENTRE MIX DE TANTA MERDA VEIG A UNS JUBILATS
QUE JUGUEN A LA PETANCA EN AQUELL PARC MAL AURAT
I AIXÒ PAS A BARCELONA QUE ES LA MEVA CIUTAT


UNA BONA DONA

Sempre la pica plena
Sempre roba per renta
I quan agafa una agulla
No sap per on escomesa

El culebron de la tele
Ella no es deixa escapa
Per que si no el veu cada dia
Desprès no sap per on va

Fuma com un carreter
I sap que no li va be
Paro algú te que fe
M’entres veu la t.v.e.

Ja a acabat el culebron
Ara coment se la peli
Jan els plats per fregar
Però ja el fregarà dema

Arriba la hora de sopa
I es don presa em prepara
Un bocata de pernil
Per no perdre de la tele el fil
ja comencen la peli de por
Se seu un altre cop en el sillo
A veure la televisió
M’entres es pren un cafetó

I axis va passant el dia
Em la tele i la tonteria
I a la hora de anar a dormi
Se en don de que avui ja es ai


AL W.C.

TRONO TRUNAT ON AS ANAT I AS CAGAT
CUL I CULLONS LE I AS ENSENYAT
I LA TEVA MERDA I ES DEIXAT
REI O MINISTRA, BONS I DULENS
ES TROBAN CADA DIA
EN AQUET MATEIX SENTIMEN
ON TAN SI ESFORCEN, EL POBRE, COM EL RIC
LA POSTURA ES LA MATEIXA
SIGES DE DRETA O DE ESQUERAS
LA CUESTIO ES QUEDA DESCANSAT
I NO SURTIRNE MASA ENMERDAT
CUMUNA TRONO DE TOTS
I QUE ATOTS FAS IGUALS
ILUMINA AL CAGADO
PER A FER UM MON MILLO.


AL FILL


Que fill com va
Tants camins per escollir i no saps per on anar
Te fill agafem la ma, com de petit quan te ensenyava a canina
Ens fa pati, el teu camí no el veiem clar
Deixants anar acompanyanta al teu costat
Sols un consell, sigues honrat
Fes cas de un para y una mara, que per tu estan preocupats
Als nostres cors gravat em foc, ja el teu nom
Per tu patim, per tu vivim, per tu o fem tot
Et diem si o et diem no, segons creiem lo que es millor
Si o em fet be? ! no o se¡ potser no en se
Si es a ixi, perdo per el no, quan havia de se un si
I perdo per el si, quan havia de se no
Paro estan dits, tan el si com el no, busquen sempre, per a tu el millor
Que fill, com va, boí que recordis que aquí esta la meva ma
Quan ensopeguis i caigués i te aigües de aixecar
Que fil com va.


EL SABER





Saber on estic, saber qui soc
Saber les coses que no se i que fan un tot
Saber per que de la pena i la tristesa de no se re
Saber. Saber, saber, quantes coses que no se

Potser si saber es bo i contra mes se, mes boí saber
Mes me en a dong que no se res
Saber si i ha un dema, si i ha un desprès
Si tot se acaba i no i ha res, saber, saber, saber,

I quan ja saps, te en adones que ja ets vell
I en aquells joves, que el i dons algun consell
Pensen quin vell i no et fan cas i ve el fracàs
Perquè el saber, arriba quan et ve i arriba tard

El que abans no sabia i ara se
Torna en rere, no pot ser,
De que em serveix, el que e après
Si del pesat no canvia res

Si a estat mal o a estat be o encara queda algun pot ser
Saber, saber, saber per que, no queda re